LA MONARQUIA AUTORITÀRIA

A l'epoca feudal el rei era un noble més. Quan s'acaba l'edat mitjana el rei adquireix tot el poder, en detriment de la noblesa. La monarquia autoritària és el sistema polític que s'implanta al segle XVII. El monarca contava amb el suport de la burgesia. La burgesia es va enriquir gràcies al creixement del comerç i les manufactures.

La monarquia dels Reis Catòlics, un exemple de monarquia autoritària.

Els Reis Catòlics és el nom donat al matrimoni compost pel príncep hereu de la Corona d'Aragó, Ferran d'Aragó i la princesa de castella, Isabel. Les dues corones es van mantenir en un regne únic, però no es va suprimir la frontera, és a dir, tots dos regnes van mantenir les seves lleis i costums però ara estaven a mans del mateix rei.

Les 3 característiques del regnat dels Reis Catòlics són:

1 - Monarquia autoritària: els reis van passar a tenir més poder en detriment dels nobles i l'exèrcit va restar sobre el control de la monarquia.

2 - Uniformitat religiosa: l'objectiu de la monarquia va ser que el cristianisme fos l'única religió a la península. Van fer el següent: expulsar els jueus que no es van convertir al cristianisme, obligar als musulmans a convertir-se al cristianisme o a exiliar-se. Els musulmans convertits al cristianisme van ser anomenats moriscos. Van recuperar el tribunal de la Santa Inquisició per a perseguir qualsevol desviació religiosa.

3 - Expansió territorial: els Reis Catòlics van conquerir els següents territoris: Regne de Navarra, Regne de Granada (l'últim territori musulmà de la península), Nàpols, les Illes Canàries i 3 ciutats del nord d'Àfrica (Melilla, Orà i Bugia).